La Safor

Allí hi havia una xicoteta guarnició operativa durant la revolta mudèjar acabdillada per Al-Azraq.

Com arribar

Es troba sobre una gran penya arrodonida de cota 142 metres a uns dos quilòmetres al nord-oest de la població, dominant l’estratègic coll de Llautó, entre la serra de Benicadell i la serra de la Cuta, a pocs metres del terme municipal de Llutxent, ja dins de la comarca de la Vall d’Albaida. Per aquest referit serral es passa fàcilment de la Vall d’Albaida a la Safor, i això explica la presència de la fortificació.

Municipi
Època
Siècles XII-XIII
Ús primitiu
Défensive
Estil
Architecture médiévale

Han arribat fins als nostres dies pocs documents que parlen de Vilella; el més important seria la menció al Llibre dels Fets del rei Jaume I, on s’explica que aquest castell estava vinculat al de Bairén, del que depenia abans de la conquesta cristiana. Poc després, ja en la segona meitat del segle XIII, és nomenat per Bazzana i Guichart, pels quals se sap que allí hi havia una xicoteta guarnició operativa durant la revolta mudèjar acabdillada per Al-Azraq.

Amb la pacificació del territori el castell va quedar entre els dominis senyorials de Llutxent i Palma, perdent la seua funció i interés estratègic i militar que havia tingut durant els primers moments de la conquesta feudal. El castell de Vilella va quedar així abandonat per sempre.

Les característiques constructives d’aquesta fortalesa i altres evidències arqueològiques ens permeten pensar que va ser castell refugi andalusí, alçat, segurament, als últims moments del domini musulmà d’aquestes terres, a finals del segle XII o primers del XIII.

El castell de Vilella presenta un recinte de dimensions mitjanes, 2.038m2 de superfície, amb una estructura senzilla formada per segments rectilinis que defineixen un espai interior.

L’estructura general mostra una forma allargada d’orientació dominant est-oest, formada per un gros mur que arriba als set metres d’altura en alguns punts. En la part nord sobre el vessant es troba l’accés al recinte. Aquesta entrada està formada per una torre rectangular d’uns quatre metres d’altura, amb dues portes contraposades per dificultar l’accés.

En la direcció est, el mur s’allarga solament uns metres, havent desaparegut gran part del seu traçat en els sectors est i sud-est, precisament a la zona més alta i abrupta de la penya on s’assenta el castell.

En la part nord-oest la fortificació apareix definida per uns grans murs de tàpia d’un gruix aproximat d’1,20 m que continuen fins a la torre d’entrada. Just en aquest extrem oest del recinte adossat al mur perimetral es localitza una estructura de planta rectangular, amb dues portes una al sud i una altra a l’est, i dues espitlleres obertes a l’oest, pas obligat per accedir al castell. Aquest espai podria haver constituït una torre defensiva que tindria per funció controlar l’accés.