Al llarg de la història, l’aigua ha estat sempre un element cabdal com a motor de desenvolupament de la comarca. Sens dubte, l’ús agrícola i el pesquer han estat els més destacats fins no fa gaire molt. Però la potencialitat per a produir riquesa no es limita a l’agricultura de regadiu ni tampoc a la pesca. Com a font d’energia, ha permés moure molins fariners i drapers, enginys per a la molta del sucre i turbines a les fabriques de llum. En les darreres dècades, ha jugat un paper crucial per a l’atracció del turisme.
Tot això no hauria estat possible sense la domesticació de l’aigua per part de les diverses societats humanes que han ocupat aquest territori.
A grans trets, aquesta tasca ha consistit en la conservació i la canalització de l’aigua mitjançant assuts i sèquies que la conduïen des dels diversos cursos fluvials de la comarca (el Serpis, el Vernissa i el Vaca) fins a les terres de cultiu. Igualment també ha consistit en la dessecació de les marjals existents al llarg de tota la franja litoral de la comarca. La domesticació d’aquestes aigües ha estat un procés que s’ha abastit durant segles, des d’època musulmana fins pràcticament l’actualitat.
Descarrega tot el Estudi dels Camins Històrics D’Aigua.